Fa 42 anys, Michael Long va proposar la hipòtesi de la interacció en el camp de l’adquisició d’una segona llengua. Segons esta hipòtesi, la participació en interaccions lingüístiques fomenta l’aprenentatge d’una segona llengua. Atés que els qui participen en la interacció lingüística tenen l’objectiu d’entendre’s entre si, ajusten el que diuen, comparen el que diuen amb models correctes i tracten de dir-ho d’una manera que puguen entendre. Gràcies a tot això, aprenen el seu idioma de destí. Els dos primers estudis que van provar esta hipòtesi es van publicar en 1987 i 1994, i tots dos van concloure que les i els estudiants d’idiomes entenien millor el que se’ls deia (input) quan tenien oportunitats d’interacció. Per tant, estos dos estudis van suggerir que existia un vincle entre la interacció i l’adquisició del llenguatge.

Però en aquella època diversos investigadors van qüestionar la relació entre interacció i adquisició del llenguatge. Van dir que no hi havia cap vincle empíric. Es van dur a terme diversos estudis per a respondre a esta pregunta. Alguns d’estos estudis van ser estudiats per Casey Keck i els seus col·legues en 2006. En total, van analitzar 14 estudis. Els participants de les mostres tenien entre 15 i 44 anys. Eren estudiants d’universitats, escoles secundàries i escoles de persones adultes.

Els resultats van ser molt clars: segons l’evidència aportada en estos estudis, les interaccions lingüístiques permeten l’aprenentatge de segones llengües. És més, crear oportunitats reals per a parlar és clau per a l’adquisició d’una segona llengua. Estudis posteriors (estos, per exemple) han reforçat esta línia d’investigació, fins a dissipar per complet els dubtes: hui dia ningú en el camp de la investigació de segones llengües dubta que la interacció afecta a l’aprenentatge d’eixes llengües. La discussió basada en evidència va dissipar els dubtes.

[Este article va ser publicat per primera vegada en Kaiera el 16 de maig de 2022]
[Imatge: foto de Brett Jordan en Unsplash]

By Harkaitz Zubiri

Professor de la Universitat del País Basc. Les seues línies d'investigació inclouen la superació de les desigualtats en educació, especialment en aprenentatge de segones llengües, la superació de la violència de gènere i les masculinitats.