Nombrosos costums i hàbits socialment normalitzats estan promovent que moltes xiquetes i xiquets reben una quantitat ingent de regals i joguets en dates assenyalades i en altres ocasions durant l’any, la qual cosa fa que acumulen objectes sense temps material per a valorar-los ni aprofitar el seu ús.
La ciència ja ha demostrat que el joc té un paper fonamental en el desenvolupament i el benestar infantil, perquè jugar permet interactuar amb elements físics i socials de l’entorn per a descobrir noves habilitats, entrenar diferents capacitats i superar reptes aprenent a interpretar i comprendre millor el món que els envolta, la qual cosa permet millorar habilitats cognitives, emocionals, socials i físiques. Però… més joguets és sinònim de major oportunitat i qualitat per al joc i desenvolupament infantil?
Precisament la investigació The influence of the number of toys in the environment on toddlers’ play, publicada en la revista científica “Infant Behavior and Development”, s’ocupa d’este tema i corrobora la hipòtesi que un entorn amb menys joguets conduïx a una major qualitat de joc per a les xiquetes i xiquets més xicotets. En este cas, la població d’estudi va incloure edats d’entre 18 i 30 mesos i es van seleccionar trenta-dos joguets considerats no sexistes i representant quatre categories: educatius (destinats a l’aprenentatge de conceptes o habilitats com el comptatge), de simulació (per al joc simbòlic suggerint escenaris temàtics), d’acció (promotors de la manipulació i l’exploració) i vehicles (joguets amb rodes o que promovien el joc a través de l’empenyiment de l’objecte). Cada participant es va involucrar en dos sessions que van ser gravades des de múltiples angles per a avaluar la qualitat del joc i es van mesurar tres variables dependents: el nombre d’incidències amb els joguets i la manipulació i atenció mantinguda, la duració del joc amb els joguets i, finalment, les possibilitats d’ús del joguet que sorgien, és a dir, el nombre de maneres diferents de jugar amb el mateix objecte a través d’accions diverses com abocar, explorar, aparellar, simular, reunir, introduir, fingir… Una de les sessions es duia a terme amb 4 joguets (seleccionant a l’atzar un de cada categoria i mai més d’un amb piles) i en l’altra es proporcionaven 16 joguets (seleccionant a l’atzar quatre de cada categoria i mai més de quatre amb piles).
Els resultats demostren que un entorn amb menor nombre de joguets conduïx a una major qualitat del joc en funció que es produïx:
- un joc sostingut, de major duració i amb menys incidents, i
- major varietat en l’ús i formes diferents de joc amb cada objecte.
Sota la condició de “16 joguets”, les xiquetes i xiquets van passar sovint de l’un a l’altre sense concentrar-se en el joc i sense aconseguir jugar amb tots ells, sinó amb tan sols una mica més de la mitat de mitjana. Per contra, sota la condició de “4 joguets”, els i les participants exploraven més i la majoria dels joguets, i es produïen menys incidències i menys distraccions, la qual cosa augmentava l’atenció.
A partir d’estes troballes, una recomanació per a famílies i educadors i educadores pot ser optar per proporcionar menys joguets a la disposició de les xiquetes i xiquets per a qualsevol sessió de joc i, quan hi haja abundància de joguets, pot rotar-se el seu ús i guardar la resta, proporcionant oportunitats per a la novetat sense augmentar la distracció que genera tindre massa objectes disponibles al temps. Esta senzilla organització per a millorar els entorns per al joc infantil pot augmentar les oportunitats per al desenvolupament de la creativitat, la imaginació i el desenvolupament cognitiu, emocional, social i físic.
[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diario Feminista el 6 de gener de 2022]
[Imatge: Freepik]
Dra. en Sociologia i professora del Departament d'Educació de la Universitat de Cantàbria