Si no veniu a treballar, no destorbeu

L’educació basada en evidències científiques d’impacte social és crucial per al desenvolupament democràtic de les societats i per a la possibilitat de l’èxit educatiu per a tot l’alumnat. Les majors millores de resultats s’estan aconseguint amb la implementació de les actuacions educatives d’èxit basades en eixes evidències, gràcies a l’esforç continu de professorat, familiars i voluntariat.

Una de les principals barreres per a eixa millora la creen entitats i persones que no fan eixe treball continu a les escoles d’alta complexitat i acudixen a elles a atribuir-se unes millores de resultats que la seua actuació no sols no crea sinó que les dificulta. Entitats que necessiten continuar rebent subvencions busquen beneficiar-se de les escoles, generant dependència i desafiaments, especialment en aquelles que hi ha més població vulnerable, la qual cosa fa encara més rebutjable la seua intromissió.

La reclamació dels qui portem anys i dècades treballant contínuament en eixes escoles és clara: si voleu contribuir a la millora, veniu a treballar braç a braç amb els qui ja ho estem fent. Si no ho feu, no destorbeu més, aneu a buscar retribució, fama i reconeixement a altres llocs, no a costa d’estes xiquetes i xiquets.

L’objectiu d’algunes entitats no és la millora educativa sinó la justificació de la seua pròpia existència. És a dir, la prioritat és mostrar la necessitat de la seua organització, més que el focus en l’impacte social de les mesures emprades. Sense participar de manera voluntària en els centres, pretenen atribuir-se els assoliments aconseguits gràcies al treball tant de professionals com d’altres persones voluntàries que porten anys col·laborant. Este fet fa que es diluïsca el treball comunitari i pot provocar la pèrdua de sentit, ja que la finalitat no és la qualitat educativa sinó la dependència cap a estes organitzacions. No podem obviar que existixen entitats de base que fan un treball meravellós, però és cert que en contextos vulnerables la intromissió de determinades entitats que no milloren l’educació també està molt present.

Hem vist ja massa vegades com, quan els objectius estan alineats amb les necessitats de la comunitat, la participació augmenta, fomentant que tota la comunitat treballe junta cap a metes compartides. Però, quan una entitat lidera este protagonisme, es diluïx el paper de la comunitat. En entorns vulnerables, és comú la creació de líders o associacions “salvadores”. Estes entitats sovint se centren en els seus beneficis en lloc de l’èxit educatiu, i no contribuïxen a la millora educativa. Beneficis que no han de ser directament econòmics, sinó que també poden ser de reconeixement personal o d’altres beneficis que s’allunyen dels reptes educatius que persistixen en estes comunitats més vulnerables.

En definitiva, la participació comunitària i la claredat en els objectius educatius són claus, i són estos els que garantixen un sistema educatiu sòlid i sostenible que potencie la millora social de tot l’alumnat. Sabem àmpliament que la millora educativa sorgix quan la comunitat treballa conjuntament amb l’objectiu de la qualitat educativa i les altes expectatives per al seu alumnat sense dependre d’associacions o entitats externes.

[Imatge: Freepik]

By Carme Garcia

Professora agregada de la Universitat Rovira i Virgili