De vegades, quan els centres educatius opten per basar l’educació en evidències científiques d’impacte social, sorgixen veus que es preocupen pels agrupaments heterogenis inclusius a les aules, baix la creença que la segregació és més positiva per a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge i que la inclusió perjudica el rendiment acadèmic de l’alumnat més brillant.

La investigació Helping struggling students and benefiting all: Peer effects in primary education, publicada a la revista científica ‘Journal of Public Economics‘, ha estudiat els efectes indirectes d’oferir suport educatiu mutu entre alumnat de baix i alt rendiment a l’etapa d’educació primària mitjançant una intervenció per a millorar les habilitats d’alfabetització d’estudiants amb baix rendiment acadèmic.

Els resultats revelen que la intervenció va millorar l’aprenentatge de tot l’alumnat a classe, independentment dels nivells de rendiment d’alfabetització anteriors a la mateixa. A més, es van comparar les puntuacions de les proves d’estudiants de més rendiment després d’un any acadèmic, i es va trobar un rendiment substancialment més gran en tots els àmbits a les escoles que van participar en la intervenció en comparació amb les escoles de control. És a dir, a les escoles on es va implementar el programa d’alfabetització per a donar suport a l’alumnat de baix rendiment, els estudiants d’alt rendiment acadèmic que van participar en les activitats de tutoria van superar estudiants similars a les escoles de control.

Estes evidències se sumen a les ja existents sobre el potencial dels efectes que té el treball en interacció en els resultats acadèmics i en la reducció de conflictes a les aules per a tot l’alumnat. Les troballes suggereixen que les polítiques destinades a millorar els èxits acadèmics de l’alumnat amb més dificultats tenen el potencial de generar efectes multiplicadors socials en tots els àmbits a través d’intervencions que potencien la interacció i el diàleg entre l’alumnat per a millorar substancialment la qualitat de l’educació per a tothom amb actuacions educatives fàcils d’implementar i que no suposen costos econòmics addicionals. Este estudi proporciona una justificació sòlida que subratlla per què la societat s’hauria de preocupar per millorar els resultats educatius de l’alumnat més vulnerable, a més que el fet d’aconseguir habilitats bàsiques universals per a tots i totes té el potencial de generar un creixement econòmic més gran i més equitatiu, consideracions que són importants per a guiar qualsevol debat polític relacionat amb l’assignació de fons públics a l’educació.

[Aquest article va ser publicat per primera vegada a DF Diario Feminista, el 7 de novembre de 2023]
[Imatge: Freepik]

By Marifa Salceda

Dra. en Sociologia, mestra d'Educació Infantil i professora a la Universitat Isabel I