Este article explica per què des dels diversos àmbits científics i, més enllà d’això, també als diversos públics d’àmbits no científics, la teoria de la societat dialògica ha despertat un interés molt més gran que el de les teories socials anteriors. Katalin Karikó, la científica clau sobre mecanismes mediadors d’ARN, fonamental per a l’obtenció de la vacuna contra el COVID-19, n’ha donat públicament més d’una vegada el seu suport a la teoria de la societat dialògica. La Societat Espanyola de Matemàtiques ha treballat conjuntament per a identificar i estudiar el seu impacte social amb la sociòloga espanyola més reconeguda en associacions internacionals, Marta Soler. A universitats de molt diferents països, per primera vegada, persones de ciències com ara física, medicina o neurociència estan demanant especialistes en societat dialògica, diàleg i col·laboració per a saber analitzar-ne l’impacte social i la millora.
L’aportació dels dos criteris, impacte social i cocreació, als programes de recerca científica internacionals els va salvar d’un qüestionament que havia portat amplis sectors de la ciutadania i dels governs a proposar la desaparició d’eixos programes. Els departaments de salut o d’educació dels diferents governs deien que allò que els departaments de ciències dels mateixos governs feien no els servia per a millorar ni la salut i ni l’educació. Proposaven la desaparició d’estos departaments i dels programes científics, i la transferència dels seus recursos a altres departaments diferents, de manera que, per exemple, el de salut els poguera fer servir per a investigar el que realment necessitava.
La teoria de la societat dialògica va presentar casos d’èxit d’investigacions científiques que sí que havien tingut un gran impacte social i que s’havien realitzat en cocreació, en diàleg continu amb la ciutadania. Amb esta base, va aconseguir que els programes científics es mantingueren, incloent-hi les prioritats d’impacte social i cocreació. Actualment estos casos d’èxit, per exemple, en Horizon Europe, ja no són només uns quants, sinó que estan creixent amb rapidesa a totes les ciències. En este diàleg en què es basa la cocreació entre ciència i ciutadania no sols es creen coneixements sinó també una relació que les persones consideren atractiva, bella.
