Segons les dades de què disposem sobre assetjament escolar entre iguals, la identitat o expressió de gènere i l’orientació sexual solen ser factors que poden ser de risc per a patir-ho. Estes xifres, més l’increment dels delictes d’odi en este àmbit en els últims anys, mostren la necessitat d’aplicar actuacions socioeducatives que permeten erradicar de manera efectiva esta problemàtica.
Abans de començar a descriure algunes actuacions efectives és important recordar què celebrem el 28 de juny. El dia de l’orgull, el 28J, rememorem com el col·lectiu LGBTI+ en 1969 es va manifestar en contra d’una batuda policial que va esdevindre en el local Stonewall Inn situat a Nova York. El clima de moviments civils dels Estats Units va propiciar que sorgira esta reacció davant molts anys de prohibició i repressió de l’homosexualitat i d’exclusió de la comunitat trans i drag queen. Este fet va desencadenar en la consolidació del moviment LGBTI+ a tot el món i la implementació del 28J com el dia de la Marxa de l’Orgull. Al llarg dels anys hem observat com en este dia algunes veus es posicionen en contra del plantejament d’una celebració lúdica en lloc d’un acte reivindicatiu. Del que no són conscients estes veus és que totes dues coses estan connectades. Celebrar la diversitat d’esta manera pot ser un acte de reivindicació molt profund, encara que no ho semble. A la majoria de persones del col·lectiu LGBTI+ no ens van convidar a les festes que feien els nostres companys i companyes de classe durant l’adolescència i infància, sobretot als aniversaris. El fet de ser diferents ens enviava, i encara continua succeint, a l’ostracisme i a la tristesa. Per a moltes persones el 28J és el dia en què se’ns convida a eixa festa a la qual mai se’ns va convidar, perquè en esta ocasió la nostra diferència és aplaudida. De manera que, sense deixar de reivindicar els nostres drets, mentre continue ocorrent tot això, el col·lectiu LGBTI+ continuarà apostant per celebrar la diversitat i potenciar-la.
La invisibilitat forçada i l’aïllament que he esmentat anteriorment és també un tipus d’assetjament. Davant esta situació la comunitat educativa té un paper clau i és indispensable aplicar mesures existents, amb aval científic, que tinguen un impacte social molt elevat. Per exemple, la bystander intervention aplicada per actuacions i intervencions com les Gay-Straight Alliances, el Club de Valents Violència Zero i el Model Dialògic de Prevenció de Conflictes, el projecte SAFE Zone, o el programa Green Dot, són algunes d’elles, a les quals podeu accedir i contrastar els seus resultats.
El dia 28 de juny, les persones LGBTI+ i les persones aliades que les secunden ixen amb orgull als carrers a celebrar que la diversitat fa a la societat més igualitària, més real i també molt més bella.
[Imatge: Pixabay]
