Com actuar directament davant la violència sense posar-te en risc?
En este article abordarem més en profunditat la segona de les 5D com a eina per a posicionar-se en contra de la violència; ens referim a la que es coneix com actuar directament.
A l’anterior article vèiem com, a l’Odissea, Telèmac delegava en altres persones les agressions que els pretendents estaven exercint sobre la seua mare i sobre ell mateix. Abans, però, va convocar l’assemblea al seu poble i va deixar clara la seua opinió sobre el que els pretendents estaven fent amb la seua hisenda i amb la seua mare, posicionant-se de forma directa:
Ja no són suportables les accions que s’han comès i la meua casa està perduda de la pitjor manera. Indigneu-vos també vosaltres i avergonyiu-vos dels vostres veïns, els que viuen al vostre costat.
Este és un exemple de com posicionar-se directament, és a dir, com deixar clar el rebuig a la violència a través del diàleg. Posem novament exemples que ens poden passar: estem amb un grup de persones (presencialment o virtualment) i una persona comença a burlar-se d’una altra ridiculitzant-la, parlant de manera menyspreadora, o presumint que ha abusat (psicològicament, físicament o sexualment) d’algú.
Si vull deixar clar que no estic del costat de qui agredeix, puc actuar directament. Algunes maneres:
- Dir que no estic d’acord amb el que diu.
- Posar-me al costat de la víctima per a demostrar el meu suport, mirant-la amb complicitat, o dir que deixe de ficar-s’hi.
- Una altra idea pot ser que diverses persones ens posems a parlar amb la víctima i ens en anem o donem l’esquena a qui agredeix, demostrant que rebutgem este comportament inacceptable.
- Puc buscar la complicitat de la resta de persones, preguntant quina opinió tenen sobre l’agressió. Esta també és una manera de sumar persones valentes que es posicionen directament. Açò és realment efectiu contra tota mena de violència.
Però és molt important no posar-se en risc, cal saber que el nostre posicionament pot desencadenar més violència per part dels agressors o les agressores. Per això, igual que Telèmac, cal tindre pensat un pla que funcione, i les evidències ens indiquen que este pla ha d’incloure tindre xarxes de suport i posicionar-se amb seguretat. Parlar amb els amics i amigues prèviament sobre què fer quan l’agressor o agressora actue és el que es coneix com tenir una actitud proactiva, que ajuda a anar creant esta cultura de rebuig a la violència entre les persones més properes, preparant-nos per a donar una resposta ferma i segura en contra de la violència, succeïsca on succeïsca.
En cas que avaluem que la situació és perillosa, caldria recórrer a la primera D, delegar. Uns quants s’haurien de quedar amb la víctima per no deixar-la sola i d’altres anar com més prompte millor a buscar ajuda o cridar a la policia.
Actuar directament és molt més fàcil del que podem pensar: només amb no riure o dir que tu no penses això, amb un to i una actitud segura, et convertirà en un upstander i augmentarà el teu atractiu. Com més persones ens posicionem directament, més fàcil serà per a tots i totes fer-ho, perquè sabrem que no ens quedarem sols i els que volen agredir rebran el missatge que acabarà amb el seu comportament violent: “ací qui sobra és qui es comporta de forma violenta”.
[Imatges: timetoast/freepik]
