Com ser upstander? Delegar quan som testimonis de violència

Les històries clàssiques estan plenes de coneixement i saviesa que podem continuar transmetent de generació en generació. Una d’elles és l’Odissea, que relata el retorn a Ítaca d’Odisseu a través de cants plens de persones valentes que s’ajuden per tal d’aconseguir estar fora de perill.

Al cant XII, Odisseu i els seus companys de viatge necessiten una estratègia eficaç per a sortir sans i estalvis del cant de les sirenes. En este cas Odiseu ho té clar: ell sol no pot, i diu així: “Amics, cal que tots -i no només un o dos- conegueu les prediccions que m’ha fet Circe”.

En educació també cal que, per a acabar amb el bullying i la violència, cada vegada més persones (professorat, familiars, alumnat…) coneguem les evidències científiques per a tindre eines, com van tenir Odisseu i els seus companys, amb les quals poder fer front i escapar amb èxit dels cants de sirenes.

Sabem que el més eficaç és el que es coneix com bystander intervention, però com ser un upstander? En diferents articles explicarem una a una 5 estratègies (5D) eficaces per a aconseguir estar fora de perill a qualsevol lloc, no només als centres educatius. Començarem amb una de les estratègies: delegar.

Imaginarem que estem a diversos llocs: el pati o el passadís d’un centre educatiu, un campament, una escola d’estiu o unes classes de repàs. Imaginem que es dóna una situació de violència envers un mateix o envers altres persones (burles, insults, aïllament, calúmnies, difusió d’imatges o vídeos, agressions físiques, sexuals o qualsevol altre tipus de violència). Com puc frenar o evitar esta situació que em posa en risc a mi o a una altra persona? Una estratègia exitosa és delegar en altres, és a dir, explicar a altres persones ràpidament (i si no és possible, fer-ho més tard) el que ha passat. Buscar com més persones millor: adults, monitors i monitores, professorat, familiars o amics. Contar el que ha passat és molt eficaç i és un acte valent perquè es destapa les persones que intenten agredir, desemmascarant així les seues intencions. Per a evitar nous atacs, el que es coneix com violència aïlladora, el més eficaç és intentar buscar aliats i aliades que t’acompanyen a contar-ho. Un altre aspecte a tindre en compte és que, si vas a una persona i sents que li ha tret importància o no t’ha fet cas, n’has de buscar una altra per a explicar-ho; sempre es troben persones valentes que es posicionaran al teu costat. Si després de comptar-ho reps atacs, explica-ho a les mateixes persones que t’han ajudat.

Telèmac, animat per la deessa Atenea que li infon valor al pit, s’envolta de companys valents que l’acompanyen a explicar a Néstor el que els pretendents li estaven fent a la seua mare i els plans que tenien per a acabar amb el seu pare Odisseu. Néstor, amb paraules d’admiració, va dir a Telèmac: “Amic, no crec que arribes a ser feble ni covard si ja, tan jove, et segueixen els déus com escorta”.

De Néstor també n’hem d’aprendre: si algú ens explica alguna cosa que està passant, l’hem d’escoltar i ajudar, i posar en valor l’acció valenta.

Ara ja sabem que quan actuem com upstaders, delegant i explicant la violència que patim o pateixen altres persones, buscant xarxes de suport que ens acompanyen, podem dir orgullosos que tenim la valentia dels déus o els reis i sentir-nos segurs que l’estratègia que estem usant és realment eficaç.

[Imatges: Wikipedia/Freepik]
image_pdfPDF

By Sara Carbonell

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.