Quin article va obrir la ruptura del silenci a la pedagogia crítica?
Set feministes van publicar en una revista científica l’article Trencant el silenci en pedagogia crítica el 2021, mesos abans que per fi eixiren a la llum els comportaments de Boaventura de Sousa Santos, un dels referents del fòrum social mundial. Després d’esta publicació, cada vegada més valentes víctimes, supervivents i moltes i diverses persones estan dient actualment alt i clar que hi ha referents que fan assetjament sexual contra les víctimes i violència de gènere aïlladora contra els autors crítics que donen suport a les víctimes.
Després d’este i un altre article posterior, ha quedat clar que les veritables motivacions d’alguns dels senyors que tant escriuen i parlen de transformació social són en realitat la fama, els luxes i el poder sobre els qui els segueixen. Amb els seus comportaments i amb les seues “teories” no transformen ni una sola escola, ni un sol entorn social, només augmenten els seus ingressos. No caiguem mai més en estos errors, debatem estes i altres publicacions similars que sí que generen transformació social. No elegim mai més com a referents de les teories crítiques, les pedagogies crítiques i els moviments crítics a qui no transforma res i damunt fan assetjaments sexuals i violència de gènere aïlladora als qui no ens sotmetem a la seua impunitat, al seu silenci.